ACTITUDS DAVANT LA CRISI I LES MESURES ANTI-CRISI

En el Consell Pastoral de la parròquia de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó del passat dilluns 17 de maig vam fer la següent reflexió que volem compartir amb tots vosaltres i que voldríem també fer-la extensiva a tothom:

“No volem entrar a avaluar quines són les causes d’aquesta crisi que venim patint des de fa dos anys. Primer, perquè la nostra ignorància sobre assumptes macroeconòmics no ens ho permet i, segons, perquè ens sembla que ni els que en saben més són capaços d’entendre i explicar, de manera entenedora, què ha passat.

Però una cosa és clara: a algú se li ha de passar la factura. I els nostres governants no han trobat una altra manera de fer pagar els efectes d’aquesta crisi, que no sigui una retallada de les prestacions socials, una pujada d’impostos indirectes (a partir de l’1 de juliol s’apujarà l’IVA, i –per tant- la gran majoria de productes i serveis que consumirem seran més cars) i, en definitiva, fer pagar als treballadors, als pensionistes i a les persones més desfavorides de la nostra societat, una crisi que no hem provocat,

I sobta (relativament, perquè a aquestes alçades ja poca cosa ens sorprèn!) que això vingui d’un govern d’esquerres. Però ja fa temps que les ideologies polítiques han passat a un segon terme (i un segon terme, molt amagat...) i l’únic que regeix en les decisions polítiques, no és altra cosa que els interessos dels grans lobbys econòmics (grans empreses, bancs, organismes reguladors...).

Què podem fer nosaltres, com a cristians, davant de tot això?

Sincerament, no som gaire optimistes. Però tampoc podem caure en el parany del “què hi farem?... ens haurem d’estrènyer el cinturó!” i prou. Pensem que tenim reptes importants al davant. D’una banda, com a comunitat, tenim el deure de denunciar el nostre desacord amb aquestes mesures i proposem fer-ho públic des de tots els espais dels quals disposem: a les misses, als fulls parroquials, a les publicacions arxiprestals, a la web... on sigui. D’altra banda, demanar i demanar-nos a tots, un esforç més de solidaritat. És evident que amb aquestes mesures, en pocs mesos, tindrem una allau de peticions de persones amb greus problemes econòmics, gent sense feina, sense sostre, malalts... i els grups de l’Ajuda Fraterna necessitaran més recursos i més ajut per part de tothom.

I a nivell personal... sí que pensem que ens hem d’estrènyer el cinturó. Però, no ara, perquè hi ha crisi, sinó sempre. Volem ser responsables i comprar allò que necessitem, i fugir de la temptació de les despeses innecessàries i, sobretot, estar molt atents a les necessitats dels altres, als que tenim molt a prop, fins i tot a la família, i als qui no coneixem. Segur que d’alguna manera els podem ajudar; potser no podrem solucionar els seus problemes econòmics, però podem estar al seu costat, escoltar-los i acompanyar-los i oferir-nos per a qualsevol cosa que nosaltres puguem fer per ells. És la nostra reflexió...”